El temps passa a Hongria…

Fa ja 6 mesos que em trob a les profunditats d'un país poc conegut i estic a una zona rural on sembla que no hi passa el temps. La veritat és que només es nota per la temperatura i per les collites, perquè les veus créixer i així és com es nota que el temps passa.

És molt agradable viure aquí, i aprenem moltíssimes coses: ja començ a comunicar-me amb la gent del poble, estic estudiant molt fort hongarès, encara que és una llengua complicada, s'ha de dir, i aquí no parlen anglès... però a poc a poc i amb constància es va aprenent. L'altre dia vam anar a Budapest a fer un training, que consisteix en jocs per aprendre a fer treball en equip, autoreflexió i conèixer-se més a un mateix, etc. A més de conèixer més voluntaris arreu del país, és molt interessant, i s'aprèn molt. Just en acabar el training, vaig agafar un avió de Budapest a Bucarest i vaig tornar amb bus, tren i autoestop. Tot improvisant, vaig creuar els Balcans fins a tornar a casa, de Romania a Bulgària Grècia, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Croàcia. Va ser molt intens, però ha sigut el viatge de la meva vida.

Cada dia estic més contenta d'ésser aquí, cada dia sóc més forta i valenta, i esper que molta gent ho vulgui provar perquè ús canviarà: és una experiència que val molt la pena.